Turisme
El Poble
l'Església parroquial de Sant Jaume
Coronant el turó, l'església de Sant Jaume, de finals del segle XVIII, presideix una plaça espaiosa i tranquil·la. L'autor fou Ramon Bonet, començà aconstruir-la l'any 1792.
L'edifici és de planta rectangular amb una nau central i sis capelles laterals, tres a cada banda. La portalada i la façana són de pedra tallada i emmarquen l'entrada al temple amb una decoració en baix relleu de línies fines, corbes gracioses i suaus, que completen les traces més enèrgiques dels seus elements arquitectònics.
És una mostra més de la significació del barroc en aquestes contrades.
La font dels amics de Nalec
Ubicada davant la casa de la vila i darrere d'una paret de l'església parroquial de Sant Jaume. Està construïda amb restes de pedra d'un antic molí d'oli. Encara s'hi pot apreciar la pica de decantació, que està cap avall i al damunt una curra i tres pilastres adaptades. Fou construïda l'any 1967 gràcies a l'esforç de l'Associació dels Amics de Nalec.
La Peixera
L'any 1375 el cenobi del Monestir de Vallbona de les Monges concedeix a Nalec el favor de construir una peixera per passar l'aigua als molins i regar els blats, salvant el dret del bisbe de Vic.
La Peixera s'utilitzava per regar les terres del poble, abastir-lo d'aigua i donar energia als molins que estaven situats al llarg del riu Corb. Aquest comptava amb 7 afluents i 26 molins. Com que aquest salt d'aigua estava prop de Ciutadilla, Rocafort de Vallbona i altres poblacions havia estat motiu de nombrosos conflictes.
Les cabanes de volta
Situades al terme de Nalec hi trobem diverses cabanes de volta. Són construccions del segle XX que formen part de l'arquitectura popular. Les utilitzava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al camp. Estaven construïdes amb pedra, sense materials d'unió. Són de planta rectangular i tenen una volta de mig punt que arrenca de terra. Servien d'habitatge i de protecció pels animals. A vegades també hi havia una menjadora.
Ball de les Forques
El ball de les forques és un ball tradicional del poble de Nalec (Urgell, Catalunya) que Joan Amades recull en el "Costumari Català" el 1953. D'aquest ball, molt tradicional en tota la vall del riu Corb, se'n té constància a Nalec, Santa Coloma de Queralt o Vallfogona de Riucorb. Els dansaires, guarnits amb la roba tradicional de segador, un barret de palla i una forca cadascú, ballen al voltant d'un munt de palla amb la tonada del Ball de Sant Ferriol i en la seva essència, pretén aglutinar tothom en un cercle, fent pinya i enaltir el treball conjunt. Joan Amades recollia que "com que aquests dies 
feien festa en honor del sant, se'ls podia retardar un xic la feina, i llavors tenir dificultat per netejar el gra a l'era per manca de vent. Era en aquells moments que ballaven el típic ball de les forques, un ball característic d'aquesta època de l'any". Actualment, es balla exclusivament a Nalec el dia 25 de Juliol amb motiu de la festa major (Sant Jaume). Les forques, compostes per dos, quatre o cinc "pollagons", ja pràcticament no s'elaboren de forma artesanal i com que la tradició de forcaire s'ha perdut, és per aquest motiu que els participants en la dansa ballen amb les forques que les famílies del poble conserven a casa seva.
Amb col·laboració de:
Altres Llocs Interessants
Situada a 1 km del poble hi trobem La Bassa, que fa uns 100 anys enrere s'utilitzava per recollir aigua. S'hi conserven 13 escales de pedra d'uns 2 m d'ample. Això ens fa recordar l'esforç que van fer els avantpassats de Nalec per poder tenir aigua.
Dins el terme de Nalec i enmig dels boscos s'hi troben encara les antigues trinxeres fetes pels presoners en temps de la Guerra Civil. Es deia que hi havia trinxeres per tots els boscos de Catalunya que anaven del mar fins als Pirineus.En un camí entre Nalec i Rocafort de Vallbona, a la partida de Recots hi ha restes de tombes romanes fetes de llosa, que ens recorden que els romans establiren la seva residència en aquesta zona. També s'hi trobaren restes de ceràmica romana. Per això es creu que a la vall del Corb hi hagué una antiga vila romana que enllaçava les terres de la Barcino i la Ilerda romana.
El parc recreatiu i la zona esportiva
És una zona tranquil·la i enjardinada que a l'estiu es transforma en un lloc de trobada dels vilatans i els estiuejants. En aquest espai hi ha les piscines municipals, una plaça anomenada la Bassota i la pista esportiva. En aquest espai s'hi realitzen diferents activitats ludicoesportives, com per exemple la Festa major d'estiu.La Creu de terme
Una bonica creu de terme dóna entrada al poble.