Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Municipi

Característiques

El poble té uns 110 habitants i 107 cases, encara que només el 40% estan habitades tot l'any. Als estius la població es triplica arribant a ser més de 300 persones. El màxim nombre d'habitants es va assolir l'any 1887 amb 582 sensats. Anys d'eufòria vitícola i desenvolupament del camp. Però l'any 1893 arribà la fil·loxera, que era una malaltia que atacava la vinya i la matava. Així es produeix una gran crisi del camp que motivà els habitants del poble a emigrar cap a altres terres per sobreviure. Més tard, amb la Guerra Civil espanyola es produeix un nou descens de població fins als anys 60-70. Tot i això, encara hi ha molts fills del poble que viuen a les ciutats, que conserven les seves cases i vénen a passar-hi els estius i les vacances. També hi ha molta gent que compra cases velles i les restaura per establir-hi la seva segona residència. Paraules de la terra Sorts: trossets de bona terra per conrear. Devesses: tros de terra reservat als rebolls i al bosc. Cadiretes: comportes que estaven situades al riu Corb. - Llar de Jubilats o Centre Social i Comunitari Plaça de l'Església , 25341 Nalec- Tel. 973 30 31 29 - Sala d'exposicions Plaça de l'Església (baixos rectoria) , 25341 Nalec- Tel. 973 30 31 29

Partit judicial

Cervera

Comarca

Urgell

Extensió en km2

9.34

Altitud

487

Habitants

95

Capital de comarca

Tàrrega

Distància a Lleida en km

61

El municipio en cifras

Idescat

SITUACIÓ

Nalec està situat a la riba esquerra del riu Corb a 487 m d'altitud. Està ben comunicat per la carretera LV-2341, que enllaça amb la carretera C-14, en direcció a Tàrrega i Montblanc. També hi ha un camí situat a la carretera LV-2021, en direcció a Sant Martí de Maldà que arriba a Nalec. Des de Vallbona de les Monges s'hi pot accedir a través d'una pista forestal.

És el poble més petit de la comarca de l'Urgell. El seu terme municipal té 9,34 km2 i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d'altitud als 440 m a les riberes de la vall.

La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

La cooperativa del camp es fundà l'any 1929 i s'encarrega de l'elaboració i la venda de l'oli d'oliva verge extra. Es tritura l'oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. Per això, l'oli d'oliva del poble és tant apreciat per tothom qui en compra i el coneix, perquè està fet de manera natural.
nalec.jpg
ARRELS
Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda.

Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua.

Sobre l'etimologia de Nalec, hi ha documents antics dels segles XI i XII que l'anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d'origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s'han trobats documents del segle XIV on s'escrivia Gualech.

L'origen de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan del segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu.

Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de Vic, Ramon de Rocamora. Percebia una part dels fruits de la terra i tenia drets sobre les aigües, el molí i la jova. La jova s'assignava per casa i treball, segons els animals que tenien i es demanava a l'època de llaurar. Més tard, es converteix en diners (dues mules o matxos pagaven 3 sous i 9 diners, en canvi, els que tenien només una mula pagaven 3 sous).
L'any 1433 Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic.
De l'antic castell gairebé no en queda res i algunes cases del poble es construïren sobre les ruïnes d'aquest, i això es pot apreciar en les magnífiques arcades dels baixos d'aquestes vivendes.

Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges

- 19 d'abril de 1375
Concessió feta a favor del Cenobi per fer una peixera en el terme de Nalec, a fi de poder passar l'aigua als molins i regar els blats, salvant el dret del bisbe de Vic.

-30 d'abril de 1375
Concòrdia entre el bisbe de Vic, senyor de Nalec i l'abadessa sobre els regs de Rocafort de Vallbona.

-14 de novembre de 1375
Concessió feta per Pere III, perquè ningú no "divertesca" (malgasti) l'aigua que va de la peixera nova de Nalec, al molí de Rocafort de Vallbona. Donant la facultat als batlles de dits pobles perquè puguin capturar els transgressors.

****
En direcció a Vallbona de les Monges a través de la pista forestal arribem a la Bassa, que 100 anys enrere s'utilitzava per recollir aigua. Encara s'hi conserven 13 escales de pedra de més de 2 m d'amplada.
En un altre indret del poble hi havia un altra bassa, però aquesta s'utilitzava per als animals. S'anomenava Bassota, actualment és una plaça enjardinada amb gronxadors.

En els boscos de la vila s'hi troben encara algunes trinxeres que van fer els presoners de la Guerra Civil espanyola per amagar-se dels enemics. Es creu que hi havia trinxeres per tot els boscos de Catalunya que anaven des del mar fins als Pirineus.
Passejant pels carrers de Nalec hi trobem petites places i racons plens d'encant, com per exemple, el típic racó del forn, on antigament s'hi feia el pa, la plaça de l'església o la font de la Ginesta. No hi ha cap casa en ruïna ja que s'han anat restaurant les cases amb pedra vista, respectant la tipologia del poble i la gent les utilitza com a segona residència.

Coronant el turó, l'església de Sant Jaume, de finals del segle XVIII, presideix una plaça espaiosa i tranquil·la. L'autor fou Ramon Bonet, començà aconstruir-la l'any 1792.Nalecdes 006.jpg

L'edifici és de planta rectangular amb una nau central i sis capelles laterals, tres a cada banda. La portalada i la façana són de pedra tallada i emmarquen l'entrada al temple amb una decoració en baix relleu de línies fines, corbes gracioses i suaus, que completen les traces més enèrgiques dels seus elements arquitectònics.

És una mostra més de la significació del barroc en aquestes contrades.

IMGP3188.JPGUbicada davant la casa de la vila i darrere d'una paret de l'església parroquial de Sant Jaume. Està construïda amb restes de pedra d'un antic molí d'oli. Encara s'hi pot apreciar la pica de decantació, que està cap avall i al damunt una curra i tres pilastres adaptades. Fou construïda l'any 1967 gràcies a l'esforç de l'Associació dels Amics de Nalec.

Està emplaçada en la part alta del poble des d'on es divisa una magnífica panoràmica de la vall del Corb.

nalec36.jpg
Entre els límits de Nalec i Ciutadilla, en el curs del riu Corb s'hi troba el salt d'aigua anomenat la Peixera. L'aigua cau per una paret de 4 metres d'alçada i 40 m d'amplada. Aquest salt d'aigua es transforma en un gran brollador depenent de les èpoques i la intensitat de l'aigua del riu Corb.DSC03775.JPG

L'any 1375 el cenobi del Monestir de Vallbona de les Monges concedeix a Nalec el favor de construir una peixera per passar l'aigua als molins i regar els blats, salvant el dret del bisbe de Vic.

La Peixera s'utilitzava per regar les terres del poble, abastir-lo d'aigua i donar energia als molins que estaven situats al llarg del riu Corb. Aquest comptava amb 7 afluents i 26 molins. Com que aquest salt d'aigua estava prop de Ciutadilla, Rocafort de Vallbona i altres poblacions havia estat motiu de nombrosos conflictes.

nalec27.jpgSituades al terme de Nalec hi trobem diverses cabanes de volta. Són construccions del segle XX que formen part de l'arquitectura popular. Les utilitzava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era al camp. Estaven construïdes amb pedra, sense materials d'unió. Són de planta rectangular i tenen una volta de mig punt que arrenca de terra. Servien d'habitatge i de protecció pels animals. A vegades també hi havia una menjadora.

Nalecc.jpg

El ball de les forques és un ball tradicional del poble de Nalec (Urgell, Catalunya) que Joan Amades recull en el "Costumari Català" el 1953. D'aquest ball, molt tradicional en tota la vall del riu Corb, se'n té constància a Nalec, Santa Coloma de Queralt o Vallfogona de Riucorb. Els dansaires, guarnits amb la roba tradicional de segador, un barret de palla i una forca cadascú, ballen al voltant d'un munt de palla amb la tonada del Ball de Sant Ferriol i en la seva essència, pretén aglutinar tothom en un cercle, fent pinya i enaltir el treball conjunt. Joan Amades recollia que "com que aquests dies IMGP3203.JPGfeien festa en honor del sant, se'ls podia retardar un xic la feina, i llavors tenir dificultat per netejar el gra a l'era per manca de vent. Era en aquells moments que ballaven el típic ball de les forques, un ball característic d'aquesta època de l'any". Actualment, es balla exclusivament a Nalec el dia 25 de Juliol amb motiu de la festa major (Sant Jaume). Les forques, compostes per dos, quatre o cinc "pollagons", ja pràcticament no s'elaboren de forma artesanal i com que la tradició de forcaire s'ha perdut, és per aquest motiu que els participants en la dansa ballen amb les forques que les famílies del poble conserven a casa seva.

Nalecdes 005.jpgSituada a 1 km del poble hi trobem La Bassa, que fa uns 100 anys enrere s'utilitzava per recollir aigua. S'hi conserven 13 escales de pedra d'uns 2 m d'ample. Això ens fa recordar l'esforç que van fer els avantpassats de Nalec per poder tenir aigua.

Dins el terme de Nalec i enmig dels boscos s'hi troben encara les antigues trinxeres fetes pels presoners en temps de la Guerra Civil. Es deia que hi havia trinxeres per tots els boscos de Catalunya que anaven del mar fins als Pirineus.En un camí entre Nalec i Rocafort de Vallbona, a la partida de Recots hi ha restes de tombes romanes fetes de llosa, que ens recorden que els romans establiren la seva residència en aquesta zona. També s'hi trobaren restes de ceràmica romana. Per això es creu que a la vall del Corb hi hagué una antiga vila romana que enllaçava les terres de la Barcino i la Ilerda romana.Nalecdes 004.jpg

nalec37.jpgÉs una zona tranquil·la i enjardinada que a l'estiu es transforma en un lloc de trobada dels vilatans i els estiuejants. En aquest espai hi ha les piscines municipals, una plaça anomenada la Bassota i la pista esportiva. En aquest espai s'hi realitzen diferents activitats ludicoesportives, com per exemple la Festa major d'estiu.

Una bonica creu de terme dóna entrada al poble.nalec41.jpg

Document Actions